Els jardins

A principis del segle XX va a ver un canvi de propietat sobre el conjunt conegut com a Cal Pla. La nova propietat va dur a terme un seguit d’obres que haurien definit la fesomia actual del conjunt de Cal Pla i el seu entorn immediat.

A la zona exterior est es va construir un estany, mentre que al sud-est es va definir un jardí amb elements arquitectònics. Possiblement en el mateix moment constructiu s’hauria definit el camí arbrat d’accés a la masia i el pont que travessa la riera de Cunit i a partir del qual s’inicia el camí.

El camí s’inicia en el punt on se situa el pont que travessa la riera de Cunit. Tot i que el camí s’hauria definit a mitjans del segle XIX, el pont actual possiblement s’hauria construït als anys 20 del segle XX.

El disseny del jardí exterior sud-est i possiblement també de l’àrea de l’estany l’hauria dut a terme l’arquitecte i paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier, que també hauria dissenyat l’àrea de l’estany ubicat a l’est. Val a dir que a partir dels treballs de consulta relatius a l’estudi històric de l’edifici no s’han localitzat referències vinculades a l’autoria del disseny del jardí, en tot cas, podria haver estat dissenyat per l’arquitecte, o si més no seguiria la línia dels seus dissenys.

Aquests projectes de Forestier destacaven per la combinació del trencament amb l’esquematisme de l’organització dels jardins dels segles XVII-XVIII, juntament amb una vegetació formada per espècies de diversa procedència, de les quals n’era un gran coneixedor. L’objectiu d’aquests projectes era que el jardí fos un lloc per a gaudir, més que un lloc de representació d’un edifici o d’una àrea urbana.

Del conjunt d’aquest jardí destaquen tant els seus elements decoratius, com les espècies botàniques plantades, de procedències diverses. Està estructurat a partir d’un eix central, on s’hi ubiquen diferents elements decoratius, destaquen un estany a la zona central i una glorieta a l’extrem sud que té coberta de cúpula.

Hi ha 16 Xiprers de Monterrey, una successió de xiprers comuns tanquen l’espai i també hi ha exemplars d’espècies exòtiques com és el cas d’un llorer de califòrnia.

En diferents punts de la zona interior del jardí s’observen trams de canalitzacions, bastides amb maons, que permetrien la circulació i abastiment d’aigua.

Amb aquest projecte es rehabilitaran i mantindran els jardins de Cal Pla així com els elements dels mateixos al seu estat original.